Els principals objectius de la trobada són proporcionar una plataforma a científics i clínics joves, per tal que puguin presentar les seves investigacions i intercanviar idees, així com facilitar la interacció amb alguns dels principals investigadors internacionals en ELA.
El congrés d’aquest any va ser organitzat per l’equip d’investigadors de Leuven, encapçalats per Wim Robberecht, cap del Laboratori de Neurobiologia del Vesalius Research Center.
El congrés es va centrar sobretot en els aspectes genètics i biològics de la malaltia. Es van presentar diversos treballs en relació als efectes que les mutacions en SOD1, C9ORF72, FUS i TDP-43 provoquen en les neurones motores. Aquestes mutacions estan presents en alguns dels casos familiars d’ELA, però encara no es coneix exactament quin paper juguen en la malaltia.
El Dr. Don Cleveland (Ludwig Institute for Cancer Research, USA) va parlar de l’aplicació de la teràpia gènica en pacients portadors de la mutació SOD1 i C9ORF72. És una via terapèutica, però, que es troba en fases molt inicials i caldran encara molts estudis per poder valorar l’eficàcia de la mateixa. Aquest tractament consisteix en un oligonucleòtid antisentit que s´uneix als mRNA de les proteïnes mutades diana, evitant la formació de les mateixes i, per tant, evitant-ne els efectes nocius. En el cas de SOD1, els assajos pre-clínics van mostrar un alentiment de la malaltia en ratolí i ja s’ha realitzat una fase I en humans. En principi, hi ha previsió de la realització de més assajos en humans al llarg del 2015. Tot i que, aquests tractaments van dirigits a casos familiars d’ELA, també podrien ser aplicables als casos esporàdics.
D’altra banda, es van presentar diferents treballs en que s’estan utilitzant diversos models per estudiar la malaltia, entre ells motoneurones derivades de iPSCs de persones afectades per la malaltia. Les cèl·lules pluripotents induïdes (iPSCs, induced pluripotent stem cells) són un tipus cel·lular capaç de diferenciar-se en qualsevol cèl·lula. El principal avantatge que representen en vers les cèl·lules mare és que aquestes poden obtenir-se a partir de cèl·lules adultes diferenciades. Així, per exemple, és possible reprogramar cèl·lules de la pell de persones afectades per l’ELA, convertir-les en iPSC i obtenir motoneurones específiques de cada pacient per estudiar en detall els mecanismes cel·lulars que donen lloc a la malaltia i testar nous fàrmacs, drogues i agents terapèutics.
Durant el congrés també es varen presentar els resultats de l’assaig en fase IIb amb Tirasemtiv (BENEFIT-ALS). L’assaig, portat a terme per Cytokinetics, tenia per objectiu valorar la seguretat, tolerabilitat i eficàcia del Tirasemtiv, un potenciador muscular, pel tractament de l’ELA. En l’estudi es van reclutar inicialment 711 pacients de 73 centres de 8 països, 605 van passar a la fase d’aleatorització de l’assaig després d’una primera fase per valorar la tolerabilitat al tractament i 473 varen completar l’assaig. A Espanya, l’assaig es va desenvolupar a l’Instituto Carlos III de Madrid. Malauradament, l’assaig no ha acomplert amb el seu objectiu primari d’eficàcia, ja que no s’ha observat un alentiment en la progressió de la malaltia, mesurada a través de l’escala de valoració funcional ALSFRS-R. Malgrat això, l’anàlisi dels resultats de les variables secundàries ha posat de manifest una disminució més lenta de la capacitat vital lenta (SVC) en pacients tractats amb Tirasemtiv, una mesura respiratòria que es considera important com a indicador de la progressió de la malaltia. S’han obtingut resultats mixtes en altres variables. Segons els investigadors, la força muscular semblava disminuir més lentament en pacients que estaven prenent Tirasemtiv. No es van observar diferències en altres mesures respiratòries ni tampoc es va observar una reducció en la fatiga.
El fàrmac no ha estat ben tolerat en molts casos. Els efectes secundaris més destacables han estat mareig, fatiga, nàusees i pèrdua de gana. Es va observar que els pacients tractats amb Tirasemtiv varen perdre més pes que els tractats amb placebo, essent un pronòstic negatiu per l’evolució de la malaltia.
Els investigadors pensen que els efectes adversos poden estar emmascarant els resultats i segueixen analitzant les dades per valorar la continuïtat de l’estudi, que , en tot cas, haurà de passar per un millora de la tolerabilitat del fàrmac.
En un altre de les ponències es varen presentar els resultats d’un assaig que s’ha realitzat a Itàlia per valorar l’efecte de l’exercici físic en les persones afectades d’ELA. Si l’activitat física promou o alenteix l’avanç de la malaltia ha estat un aspecte altament debatut que encara no està del tot clar. En l’estudi realitzat a Itàlia s’ha sotmès a un grup de pacients amb ELA a un programa diari d’exercicis supervisat i un altre grup va realitzar exercicis passius i estiraments dos cops per setmana. Els pacients varen ser seguits durant 6 mesos. Els resultats de l’estudi han indicat que els pacients que varen seguir el programa d’exercicis supervisat diari varen mostrar menys deteriorament a nivell motor. No s’han pogut demostrar efectes en supervivència o qualitat de vida.
El congrés del 2014 va comptar amb una amplia representació catalana i espanyola, amb l’assistència de representants de la Unitat Funcional d’ELA de l’Hospital de Bellvitge, del Grup de Fisiopatologia Metabòlica de la Universitat de Lleida i el Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, de la Unitat d’ELA de l’Hospital Carlos III de Madrid, de l’Institut d’Investigació i+12 de Madrid, de la Unitat d’ELA de l’Hospital de Basurto (Bilbao), de Fundela i de la Fundació Miquel Valls.
Els investigadors del Grup de Fisiopatologia Metabòlica de la Universitat de Lleida i l’IRB de Lleida, varen presentar una ponència i dos pòsters al congrés.
La ponència es detalla a continuació:
Mitochondria and TDP-43: A Dangerous Liasion in ALS Patholophysiology? by Granado-Serrano A.B., Serrano J., Boada J., Ayala V., Nonaka T*, Hasegawa M.*, Pamplona R. And Portero-Otín M.
Ponència on es varen presentar els resultats d’un estudi que ha posat de manifest que TDP-43 juga un paper a nivell mitocondrial i, per tant, les alteracions en TDP-43 podrien tenir relació amb les alteracions mitocondrials en l’ELA o altres malalties neurodegeneratives. Aquest estudi s’està realitzant en col·laboració amb el Tokyo Metropolitan Institute of Medical Science de Japó.
Els treballs de l’equip de Lleida es centren en estudis metabòlomics, lipidòmics i d’estrés oxidatiu en relació a l’ELA i altres malalties neurodegeneratives. Estudis del mateix grup han evidenciat un perfil lipidòmic diferencial en les motoneurones de ratolins control i ratolins G93A (model d’ELA familiar), evidenciant la importància d’analitzar el perfil lipidòmic i la seva relació en la malaltia.
Actualment existeix una estreta col·laboració entre el Grup de Fisiopatologia Metabòlica de Lleida i la Unitat Funcional d’ELA de l’Hospital de Bellvitge, encapçalada per la Dra. Povedano, i s’està treballant per aconseguir finançament per diversos projectes d’investigació conjunts. Així mateix, s’està participant com a col·laborador extern en el projecte STRENGHT, el qual s’està desenvolupant a nivell europeu per tal de determinar els factors que intervenen en l’aparició de la malaltia a nivell ambiental, epigenètic i genètic.
El proper congrés de l’ENCALS tindrà lloc al maig de 2015 a Verbania, Itàlia.
L’ENCALS agrupa diversos centres europeus d’investigació de l’ELA i atenció a les persones afectades per la malaltia, que treballen per unir esforços en la lluita contra l’ELA. Podeu consultar els centres que hi formen part actualment aquí.
L’assistència a l’ENCALS per part de la Fundació Miquel Valls ha estat possible gràcies a un ajut concedit per l’empresa Esteve Teijin Healthcare, S.L., a qui volem aprofitar per agrair de tot cor el seu suport a la nostra entitat i el seu compromís vers les persones afectades d’ELA i les seves famílies.
Esteve Teijin Healthcare, S.L. és una companyia dedicada a la recerca, desenvolupament i comercialització de productes i serveis que millorin l’assistència sanitària del pacient en l’àmbit de l’atenció domiciliària respiratòria.
Foto de grup, ENCALS 2014.
El congrés d’aquest any va ser organitzat per l’equip d’investigadors de Leuven, encapçalats per Wim Robberecht, cap del Laboratori de Neurobiologia del Vesalius Research Center.
El congrés es va centrar sobretot en els aspectes genètics i biològics de la malaltia. Es van presentar diversos treballs en relació als efectes que les mutacions en SOD1, C9ORF72, FUS i TDP-43 provoquen en les neurones motores. Aquestes mutacions estan presents en alguns dels casos familiars d’ELA, però encara no es coneix exactament quin paper juguen en la malaltia.
El Dr. Don Cleveland (Ludwig Institute for Cancer Research, USA) va parlar de l’aplicació de la teràpia gènica en pacients portadors de la mutació SOD1 i C9ORF72. És una via terapèutica, però, que es troba en fases molt inicials i caldran encara molts estudis per poder valorar l’eficàcia de la mateixa. Aquest tractament consisteix en un oligonucleòtid antisentit que s´uneix als mRNA de les proteïnes mutades diana, evitant la formació de les mateixes i, per tant, evitant-ne els efectes nocius. En el cas de SOD1, els assajos pre-clínics van mostrar un alentiment de la malaltia en ratolí i ja s’ha realitzat una fase I en humans. En principi, hi ha previsió de la realització de més assajos en humans al llarg del 2015. Tot i que, aquests tractaments van dirigits a casos familiars d’ELA, també podrien ser aplicables als casos esporàdics.
D’altra banda, es van presentar diferents treballs en que s’estan utilitzant diversos models per estudiar la malaltia, entre ells motoneurones derivades de iPSCs de persones afectades per la malaltia. Les cèl·lules pluripotents induïdes (iPSCs, induced pluripotent stem cells) són un tipus cel·lular capaç de diferenciar-se en qualsevol cèl·lula. El principal avantatge que representen en vers les cèl·lules mare és que aquestes poden obtenir-se a partir de cèl·lules adultes diferenciades. Així, per exemple, és possible reprogramar cèl·lules de la pell de persones afectades per l’ELA, convertir-les en iPSC i obtenir motoneurones específiques de cada pacient per estudiar en detall els mecanismes cel·lulars que donen lloc a la malaltia i testar nous fàrmacs, drogues i agents terapèutics.
Durant el congrés també es varen presentar els resultats de l’assaig en fase IIb amb Tirasemtiv (BENEFIT-ALS). L’assaig, portat a terme per Cytokinetics, tenia per objectiu valorar la seguretat, tolerabilitat i eficàcia del Tirasemtiv, un potenciador muscular, pel tractament de l’ELA. En l’estudi es van reclutar inicialment 711 pacients de 73 centres de 8 països, 605 van passar a la fase d’aleatorització de l’assaig després d’una primera fase per valorar la tolerabilitat al tractament i 473 varen completar l’assaig. A Espanya, l’assaig es va desenvolupar a l’Instituto Carlos III de Madrid. Malauradament, l’assaig no ha acomplert amb el seu objectiu primari d’eficàcia, ja que no s’ha observat un alentiment en la progressió de la malaltia, mesurada a través de l’escala de valoració funcional ALSFRS-R. Malgrat això, l’anàlisi dels resultats de les variables secundàries ha posat de manifest una disminució més lenta de la capacitat vital lenta (SVC) en pacients tractats amb Tirasemtiv, una mesura respiratòria que es considera important com a indicador de la progressió de la malaltia. S’han obtingut resultats mixtes en altres variables. Segons els investigadors, la força muscular semblava disminuir més lentament en pacients que estaven prenent Tirasemtiv. No es van observar diferències en altres mesures respiratòries ni tampoc es va observar una reducció en la fatiga.
El fàrmac no ha estat ben tolerat en molts casos. Els efectes secundaris més destacables han estat mareig, fatiga, nàusees i pèrdua de gana. Es va observar que els pacients tractats amb Tirasemtiv varen perdre més pes que els tractats amb placebo, essent un pronòstic negatiu per l’evolució de la malaltia.
Els investigadors pensen que els efectes adversos poden estar emmascarant els resultats i segueixen analitzant les dades per valorar la continuïtat de l’estudi, que , en tot cas, haurà de passar per un millora de la tolerabilitat del fàrmac.
En un altre de les ponències es varen presentar els resultats d’un assaig que s’ha realitzat a Itàlia per valorar l’efecte de l’exercici físic en les persones afectades d’ELA. Si l’activitat física promou o alenteix l’avanç de la malaltia ha estat un aspecte altament debatut que encara no està del tot clar. En l’estudi realitzat a Itàlia s’ha sotmès a un grup de pacients amb ELA a un programa diari d’exercicis supervisat i un altre grup va realitzar exercicis passius i estiraments dos cops per setmana. Els pacients varen ser seguits durant 6 mesos. Els resultats de l’estudi han indicat que els pacients que varen seguir el programa d’exercicis supervisat diari varen mostrar menys deteriorament a nivell motor. No s’han pogut demostrar efectes en supervivència o qualitat de vida.
El congrés del 2014 va comptar amb una amplia representació catalana i espanyola, amb l’assistència de representants de la Unitat Funcional d’ELA de l’Hospital de Bellvitge, del Grup de Fisiopatologia Metabòlica de la Universitat de Lleida i el Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, de la Unitat d’ELA de l’Hospital Carlos III de Madrid, de l’Institut d’Investigació i+12 de Madrid, de la Unitat d’ELA de l’Hospital de Basurto (Bilbao), de Fundela i de la Fundació Miquel Valls.
Els investigadors del Grup de Fisiopatologia Metabòlica de la Universitat de Lleida i l’IRB de Lleida, varen presentar una ponència i dos pòsters al congrés.
La ponència es detalla a continuació:
Mitochondria and TDP-43: A Dangerous Liasion in ALS Patholophysiology? by Granado-Serrano A.B., Serrano J., Boada J., Ayala V., Nonaka T*, Hasegawa M.*, Pamplona R. And Portero-Otín M.
Ponència on es varen presentar els resultats d’un estudi que ha posat de manifest que TDP-43 juga un paper a nivell mitocondrial i, per tant, les alteracions en TDP-43 podrien tenir relació amb les alteracions mitocondrials en l’ELA o altres malalties neurodegeneratives. Aquest estudi s’està realitzant en col·laboració amb el Tokyo Metropolitan Institute of Medical Science de Japó.
Els treballs de l’equip de Lleida es centren en estudis metabòlomics, lipidòmics i d’estrés oxidatiu en relació a l’ELA i altres malalties neurodegeneratives. Estudis del mateix grup han evidenciat un perfil lipidòmic diferencial en les motoneurones de ratolins control i ratolins G93A (model d’ELA familiar), evidenciant la importància d’analitzar el perfil lipidòmic i la seva relació en la malaltia.
Actualment existeix una estreta col·laboració entre el Grup de Fisiopatologia Metabòlica de Lleida i la Unitat Funcional d’ELA de l’Hospital de Bellvitge, encapçalada per la Dra. Povedano, i s’està treballant per aconseguir finançament per diversos projectes d’investigació conjunts. Així mateix, s’està participant com a col·laborador extern en el projecte STRENGHT, el qual s’està desenvolupant a nivell europeu per tal de determinar els factors que intervenen en l’aparició de la malaltia a nivell ambiental, epigenètic i genètic.
El proper congrés de l’ENCALS tindrà lloc al maig de 2015 a Verbania, Itàlia.
L’ENCALS agrupa diversos centres europeus d’investigació de l’ELA i atenció a les persones afectades per la malaltia, que treballen per unir esforços en la lluita contra l’ELA. Podeu consultar els centres que hi formen part actualment aquí.
L’assistència a l’ENCALS per part de la Fundació Miquel Valls ha estat possible gràcies a un ajut concedit per l’empresa Esteve Teijin Healthcare, S.L., a qui volem aprofitar per agrair de tot cor el seu suport a la nostra entitat i el seu compromís vers les persones afectades d’ELA i les seves famílies.
Esteve Teijin Healthcare, S.L. és una companyia dedicada a la recerca, desenvolupament i comercialització de productes i serveis que millorin l’assistència sanitària del pacient en l’àmbit de l’atenció domiciliària respiratòria.
Foto de grup, ENCALS 2014.
