Què es el petit gran repte?
Fa un temps em vaig assabentar que a una meva amiga li havien diagnosticat l'ELA: una situació certament tan peculiar com incòmoda i dolorosa, molt dolorosa tant pel malalt, com per la seva família i pels seus amics.
I quan un es considera amic és perquè estima, i quan algú a qui t'estimes ho passa malament, doncs tú també ho passes malament. El que succeeix és que "passar-ho" malament és una situació tan real com poc pràctica: el que cal és ajudar. Sí... però com?. Alguna cosa es podrà fer, em portava dient una bona temporada... quan un dia s'encén un llumet i et dius... potser sí que es podrà fer alguna cosa!. I vaig prendre la determinació de dur a terme la idea que havia tingut.
El 20 d'agost del 2012 vaig penjar un vídeo a Youtube convocant a qui volgués a la Sala Noble del centre cívic Calisay, a Arenys de Mar, per exposar la meva idea. Onze dies després la sala s'omplí fins dalt de tot!. Tot un èxit!.
El cas és que allà mateix i davant d'aquelles setanta persones em vaig comprometre a fer la Mitja Marató de Granollers en favor de l'ELA. Jo no he corregut pas mai, de forma que per a mi córrer sense parar els 21 km del circuït serà ... tot un repte!. Ara bé!: per tal de donar-li una vessant més "pràctica" i "útil" a tot plegat també vaig demanar a aquelles persones que eren al meu davant que apostessin per mi una quantitat de diners, la que fos. Si finalitzo la Mitja de Granollers (i només si la finalitzo) aleshores recolliré els diners els quals seran donats en la seva totalitat a la fundació Miquel Valls.
Jo sé que l'acabaré. Estic entrenant per aconseguir-ho. I ho aconseguiré. Us demano que aposteu per mi: aquests diners que reculli tindran el millor destí que poden tenir: contribuir a donar una qualitat de vida millor a les persones que pateixen la malaltia i a les seves famílies, i també a promoure la recerca mèdica.
Fa un temps em vaig assabentar que a una meva amiga li havien diagnosticat l'ELA: una situació certament tan peculiar com incòmoda i dolorosa, molt dolorosa tant pel malalt, com per la seva família i pels seus amics.
I quan un es considera amic és perquè estima, i quan algú a qui t'estimes ho passa malament, doncs tú també ho passes malament. El que succeeix és que "passar-ho" malament és una situació tan real com poc pràctica: el que cal és ajudar. Sí... però com?. Alguna cosa es podrà fer, em portava dient una bona temporada... quan un dia s'encén un llumet i et dius... potser sí que es podrà fer alguna cosa!. I vaig prendre la determinació de dur a terme la idea que havia tingut.
El 20 d'agost del 2012 vaig penjar un vídeo a Youtube convocant a qui volgués a la Sala Noble del centre cívic Calisay, a Arenys de Mar, per exposar la meva idea. Onze dies després la sala s'omplí fins dalt de tot!. Tot un èxit!.
El cas és que allà mateix i davant d'aquelles setanta persones em vaig comprometre a fer la Mitja Marató de Granollers en favor de l'ELA. Jo no he corregut pas mai, de forma que per a mi córrer sense parar els 21 km del circuït serà ... tot un repte!. Ara bé!: per tal de donar-li una vessant més "pràctica" i "útil" a tot plegat també vaig demanar a aquelles persones que eren al meu davant que apostessin per mi una quantitat de diners, la que fos. Si finalitzo la Mitja de Granollers (i només si la finalitzo) aleshores recolliré els diners els quals seran donats en la seva totalitat a la fundació Miquel Valls.
Jo sé que l'acabaré. Estic entrenant per aconseguir-ho. I ho aconseguiré. Us demano que aposteu per mi: aquests diners que reculli tindran el millor destí que poden tenir: contribuir a donar una qualitat de vida millor a les persones que pateixen la malaltia i a les seves famílies, i també a promoure la recerca mèdica.
